Què anem a veure i per què una cosa sí i l’altra no?
L’altre dia un amic m’explicava que havia sabut d’un grup holandès de prestigi que havia vingut a actuar a Vilafranca. Va saber que eren de prestigi (i boníssims, em va dir) perquè després de parlar amb algú que havia anat a la sala en qüestió a escoltar el concert, es dedicà a buscar informació per internet i va quedar parat que un grupet com aquell, tan reconegut i amb tanta trajectòria, no hagués despertat més expectativa ni hagués tingut més públic el dia del bolo: concretament eren 12 al pati de butaques i 4 músics treballant. Un terç del total del públic a l’escenari, per deixar els números clars. Sobre diners, ja no cal ni parlar-ne: queda clar que aquell dia els músics no es van treure el sou.
Aquest fet em va fer pensar en diferents aspectes sobre les tries de consum cultural que tenim la majoria d’usuaris: Què anem a veure i per què una cosa sí i l’altra no?